1. |
Toc De Queda
00:51
|
|||
2. |
Quan Es Fa De Nit
02:33
|
|||
Aquesta solitud
Em torna ja a buscar
Una epifania sòbria
Sense cap debat
Tants moments descontrolats
Viscuts junts al teu costat
I ja no et trobe a faltar
Ja em torna a visitar, la tempestat
Sols em busques quan es fa de nit
M'envaeix sense pietat, despitada soledat
Sols em busques quan es fa de nit
I no puc més
Vaig ser l'executor
El botxí d'allò
Sols queden records que ens parlen
Davall dels teus llençols
Paladejant aquell sabor
Agredolç i temptador
Un desig redundant
Ja em torna a visitar, la tempestat
Sols em busques quan es fa de nit
M'envaeix sense pietat, despitada soledat
Sols em busques quan es fa de nit
Sols em busques quan es fa de nit
Em torna ja a visitar, la tempestat
Sols em busques quan es fa de nit
M'envaeix sense pietat, despitada soledat
Sols em busques quan es fa de nit
|
||||
3. |
Verí
02:56
|
|||
T'has donat per vençut fàcilment
Caus pressa d'un món fictici, distorsionat
Assassines cada pensament dissident
Embadalit per un destructiu plaer
T'has convertit en addicte, no ho vols veure
Tot al teu voltant s'està destruint
Presoner del que pensaves que t'alliberava
Caus dins d'un forat on la llum no s'hi veu.
És pur verí el que et corre per dins
És pur verí, un infern personal
És pur verí el que et corre per dins
Corromp les teues venes i t'està matant
S'apaguen veus víctimes dels danys col·laterals
Moren generacions sota el seu braç
L'adició els fa còmplices
L'addició els fa víctimes
L'addició finança tanta crueltat
És pur verí el que et corre per dins
És pur verí, un infern personal
És pur verí el que et corre per dins
Corromp les teues venes i t'està matant.
|
||||
4. |
Tots Sants
02:40
|
|||
No t'adones, però ja ha guanyat
Sempre ha sigut una batalla perduda
L'esforç no és suficient, per sembrar un precedent
Lluitar és en va, el final està ben clar
Es marceixen les flors de tombes oblidades
Sonen les campanes, anunciant el teu futur
Toquen a morts de nou, toquen a morts
Tots sants serem i al mateix lloc ens trobarem
El rellotge no para d'avançar
S'arruguen els somnis que mai es compliran
L'espill no menteix, eres tu fent-te vell
El temps no enganya, tot té un final.
Es marceixen les flors, de tombes oblidades
Sonen les campanes, anunciant el teu futur
Toquen a morts de nou, toquen a morts
Tots sants serem i al mateix lloc ens trobarem
|
||||
5. |
Els Corbs
02:24
|
|||
6. |
Deixa De Parlar
01:49
|
|||
Deixa de parlar, no pots opinar
la justícia observa tot pas en fals
Reprimeixen a colps, empresonen opinions
fan mudes paraules que no els donen la raó
La llibertat d'expressió en la presó
No podem parlar, no podem opinar
sols val la seua falsedat.
|
||||
7. |
Corre, escapa!
03:12
|
|||
Cansat de carregar tot el temps passat
Un pes mort inevitable de peus i mans nugat
L'esquena ja cansada del llast acumulat
Dia a dia t'ofega i no et deixa respirar
Els records t'estan matant
Fuig d'ací
Corre, escapa, ves-te'n ja d'ací
Les històries que arrossegues
ja no et deixen ser feliç
Corre, escapa, ves-te'n ja d'ací
Les històries que arrossegues
Es multipliquen per mil
Són pedres en el camí, pel que vas fugint
Per molt lluny que vages, sempre
T'estan perseguint
Llàgrimes ja seques, crits en la nit
Records que no moren, són el teu castic
Els records t'estan matant
Fuig d'ací
Corre, escapa, ves-te'n ja d'ací
Les històries que arrossegues
ja no et deixen ser feliç
Corre, escapa, ves-te'n ja d'ací
Les històries que arrossegues
Es multipliquen per mil.
|
||||
8. |
Fórem L'Infinit
02:37
|
|||
Dia gris ix de nou, amenaça encapotat
Soltarà els seus plors, sense cap pietat
Esborrant la pols que dibuixava l'esbós
De moments feliços que ja no hi són.
Al matí fórem l'infinit.
Ignorant els avisos i tots aquells perills
No volíem que acabaren, nits sense fi
Cants de sirena que inundaven l'esperit
L'aventura de romanços morts i soterrats
Es queden gravats, angoixa i malestar
No hi ha lloc per més roses fràgils i nues
Sense pètals vulnerables es mostren
Al matí fórem l'infinit.
Ignorant els avisos i tots aquells perills
No volíem que acabaren, nits sense fi
Cants de sirena que inundaven l'esperit
I ara tot allò ha quedat en un record
No hi ha lloc per a més roses fràgils i nues
I ara ja des de lluny, tot queda en un record
Les històries més boniques sempre acaben enjorn
|
||||
9. |
Pena De Mort
02:46
|
|||
La reclusió no és prou
Per esmenar els teus errors
Aquest sistema et vol tancat
Lluny de la seua tranquil·litat
Represaliat i víctima del seu benestar
Volen més
Estar tancat no és suficient
Volen pena de mort
Una vida no és prou
Per pagar els teus errors
Víctima de les normes
d'un sistema ranci i podrit
Tota la misèria que has patit
La ràbia que t'han transmès
Amb el pes de la seua llei et faran pagar
Volen més
Estar tancat no és suficient
Volen pena de mort
Una vida no és prou
Per pagar els teus errors
Et faran pagar
Amb la mateixa moneda
Et faran pagar
Amb pena de mort.
|
||||
10. |
Una Veu
03:28
|
|||
Parla'm, dis-me, escolta'm, vull saber-ne més de tu
Espenten amb força, per a que acabe ja el teu so
Un sospir, el nostre al·lé, d'un poble quasi mut
L'odi propi inculcat per forans despietats.
Una veu, que ens fa ser realitat
Les arrels que ens lliguen al passat
Una veu plena de vitalitat
Les arrels de la nostra identitat
Roman despert el que som i serem per sempre
Front la disputa per defensar el que ens pertany
Som l'amenaça, no ens volen sentir parlar del que som
La cultura, la nostra herència, l'únic que ens quedarà
Una veu, que ens fa ser realitat
Les arrels que ens lliguen al passat
Una veu plena de vitalitat
Les arrels de la nostra identitat
Ens sentim, pertanyem, som part de tot açò
Sense entendre perquè no ens respecten, no
Som un tot, alguna cosa, el que ens fa ser un sol
Sense descans, seguirem prenent el foc
Una veu, que ens fa ser realitat
Les arrels que ens lliguen al passat
Una veu plena de vitalitat
Les arrels de la nostra identitat
|
||||
11. |
Sempre Etern
02:34
|
|||
No puc afrontar la dura realitat
Em sent orfe, sense tu al meu costat
La teua passió era essencial
Omplia d'esperança tot allò esgotat.
Per un moment, un instant, ara tu ja no estàs.
Seràs sempre etern, dins de mi.
Visca el punk! cridàvem, tots junts abraçats
Anàvem més enllà de la simple amistat.
Fèiem real el que no ens podran llevar
Una estima ferma que mai s'oblidarà.
Per un moment, un instant, ara tu ja no estàs.
Seràs sempre etern, dins de mi.
|
||||
12. |
Un Pas Cap Endavant
03:18
|
|||
Pas a pas comença a veure, la realitat
Són tot derrotes constants
i projectes fracassats
No hi ha esperança bona, franca i real
Sols és l'ombra preocupada
Reflectida en el mirall
T'aborden pensaments patits, són frustrants
No et queden forces per pagar
El pessimisme acumulat
Sense un futur que espere millorar
Són les batalles perpètues,
Que mai acabaran
Fas un pas cap endavant
Et disposes a saltar
T'espitja la ràbia i tot el teu pesar
Dius adéu cridant, aquest món despietat
Són promeses noves sempre, tot mentida
Aquest sistema enlluerna
i acaba agenollant
No queden noves metes, per explorar
Sols l'apatia ressentida,
la fúria del passat.
Fas un pas cap endavant
Et disposes a saltar
T'espitja la ràbia i tot el teu pesar
Dius adéu cridant, aquest món despietat
Sols un pas cap endavant
Et disposes a saltar
T'espitja la ràbia i tot el teu pesar
Una vida esmortida
Condemnada a l'instant
No hi ha futur que valga, sense pa
Sols quedarà la misèria
per on aquesta va xafant
Fas un pas cap endavant
Et disposes a saltar
T'espitja la ràbia i tot el teu pesar
Dius adéu cridant, aquest món despietat
Sols amb l'esperança de veure-ho tot cremant.
|
Ferida Valencian Community, Spain
Ferida és una banda de punk rock de La Marina Alta.
Streaming and Download help
If you like Ferida, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp